“Per a realitzar reconstruccions virtuals fa falta habilitat i paciència”
Entrevista a Eduardo Barragán, infografista, autor de les imatges en 3D del primer audiovisual de Romanorum Vita
Des de l’any 2008 l’ infografista sevillà Eduardo Barragán mostra al blog Itálica Romana les seves espectaculars reconstruccions virtuals d’edificis i ciutats romanes. La fidelitat i bellesa de les seves creacions en 3D no va passar inadvertida per als responsables de Romanorum Vita, que van escollir les recreacions d’Itàlica i Conímbriga per formar part del vídeo introductori de l’exposició.
Quina és la tasca d’un infografista arquitectònic?
Consisteix, a grans trets, en fer una reconstrucció d’un edifici del passat que no ha perdurat fins als nostres dies per diversos motius, o una recreació d’un ja projectat, en base a uns plànols, per aconseguir una representació virtual, en forma d’imatge fixa o seqüència de vídeo. M’agrada fer la distinció entre reconstrucció històrica i recreació. Per a la reconstrucció poques vegades es pot disposar de plànols arquitectònics, de manera que cal prendre com a referència fotografies dels jaciments en el seu estat actual, maquetes físiques ja realitzades, esbossos, il·lustracions, textos documentats, etc.
Quina és la teva feina actual?
Actualment treballo a l’empresa de producció de vídeo i animacions 3d Brainbox Entertainment, principalment com a operador d’infografia. Ens dediquem a la realització de vídeos de tot tipus, efectes digitals per a cinema, cortinetes de televisió, video-mapping, realitat augmentada, etc. Encara que no parlem d’especialització, em sento més a gust amb el treball de modelatge i texturitzat, sobretot de temes històrics.
“Pensar que fa 2.000 anys va existir una ciutat romana de notable protagonisme en la història a tot just 10 quilòmetres d’on visc fa que em senti molt orgullós”
Tens formació històrica o arqueològica?
No disposo de cap formació acadèmica relacionada amb la història o l’arqueologia, encara que sempre m’han apassionat. Els meus coneixements estan adquirits de forma autodidacta. Alguna vegada m’he plantejat obtenir el títol de graduat en història de l’art o similar de forma online.

D’on ve el teu interès pel món romà?
Crec que el fet de viure prop d’Itàlica em va atreure des del principi i va centrar el meu interès en el món romà, d’això no en tinc cap dubte. Pensar que fa 2.000 anys, a tot just 10 quilòmetres d’on visc, va existir una ciutat romana de notable protagonisme en la història, fa que em senti molt orgullós.
Què et va impulsar a endinsar-te en la reconstrucció arqueològica?
Sempre he considerat la visualització infogràfica d’habitatges com la meva feina. De vegades t’agrada més i d’altres no tant, però a la llarga resulta tediós i avorrit. Per contra, com que sempre m’ha atret la història romana i les seves grans infraestructures, el temps que li dedico a això últim és més gratificant, sense temps de lliurament, ni aclaparaments. M’ho prenc tot amb més calma, gaudint de cadascuna d’elles, i sóc jo qui decideix quan estan finalment acabades o si necessiten alguna millora o canvi.
“La il·luminació de l’escena té un gran pes. Permet ressaltar els detalls que ens interessen, dotar de simbolisme l’escena o transmetre una sensació”
De quines recreacions de monuments i edificis romans et sents més orgullós?
No tinc cap preferència, però si hagués d’escollir em quedaria amb les més recents, que són les que tenen un millor acabat, tant d’il·luminació com de texturitzat. Crec que la ciutat de Gerasa, que va suposar moltes hores de feina i de la qual estic molt orgullós, té un acabat més que correcte. Però també n’estic de les meves darreres reconstruccions sobre Pompeia, com la Casa de Loreius Tiburtinus o la Casa dels Vettii, encara no publicada al blog.
Quins són els propers objectius?
A curt termini només tinc previst finalitzar les reconstruccions que estic duent a terme de Pompeia, com la Vil·la de Diomedes i la Vil·la dels Misteris, i finalment, la ciutat completa, amb el Mont Vesubi com a espectador i protagonista a la història de la ciutat, que potser inclourà alguna simulació de l’erupció (això últim encara està en fase d’estudi). A mitjà termini, no tinc res decidit. M’agradaria fer alguna cosa sobre la Hispalis romana (Sevilla), però no disposo de suficient informació. Si algun lector s’anima i vol compartir els seus coneixements estaria molt agraït. També estic obert a suggeriments que em vulguin fer arribar.

Quins programes i tècniques són bàsics per a la realització de recreacions en 3D?
Qualsevol eina dedicada al 3D és suficient per realitzar les reconstruccions que es poden veure al meu blog. Només fan falta una mica d’habilitat amb el seu maneig, coneixement de totes les seves virtuts i defectes, i paciència. Personalment,com a eina principal de treball utilitzo Lightwave 3D per tot el procés (modelatge, texturitzat, il·luminació, animació i renderització).
Què és el més important per a tu en una recreació arquitectònica?
L’acabat final és el més important, així com la suma de tots els processos que s’han realitzat. Però personalment crec que la il·luminació de l’escena té un gran pes. La llum es pot utilitzar de moltes maneres diferents, per a ressaltar els detalls que ens interessin, dotar de simbolisme l’escena, transmetre una sensació, …
“És essencial que les reconstruccions històriques siguin totalment rigoroses. Però és el més difícil d’aconseguir per les discrepàncies entre els historiadors”
Què és el més difícil d’aconseguir?
En el cas de les reconstruccions històriques és essencial que siguin totalment rigoroses. Sempre hi ha discrepàncies entre els mateixos historiadors sobre els detalls i acabats dels edificis, i per això és, sens dubte, un dels aspectes més difícils d’aconseguir.
No serveix de res reconstruir, per exemple, el Coliseu de Roma, i prendre’s llibertats pel que fa als materials o mides de la sorra o les grades. Simplement serien inútils per al seu ús educatiu o il·lustratiu, tot i que podrien servir per a usos artístics, això ja depèn de cada persona.
Quina ha estat la teva tasca en el projecte de Romanorum Vita?
En el cas d’aquest projecte en concret, el meu paper va ser el de ”proveïdor de continguts” per a la part audiovisual: vaig cedir algunes de les meves recreacions ja fetes i publicades al bloc per a la seva inclusió en el vídeo que obre l’exposició.
Quin ha estat el procés de creació i la seva durada?
Sens dubte les que més temps em van portar són els plànols generals de la ciutats que apareixen(Itàlica i Conímbriga), aproximadament un mes de treball. Pel que fa a les altres (tabernae, teatre o fòrum), de mitja em van portar entre 1 i 3 setmanes. Respecte la documentació, tota la que es recopila és poca: textos explicatius, fotos del jaciment, maquetes, il·lustracions, … I sempre que sigui possible una visita real al jaciment.
Què t’ha semblat Romanorum Vita? Què li diries a algú que no l’ha vist per a que ho faci?
No he vist personalment l’exposició encara, espero la seva arribada a Sevilla. Però pels comentaris que he pogut llegir em sembla una fantàstica idea la d’apropar el món romà, en concret la vida quotidiana, al públic general, i animo a tothom a que no deixi passar l’oportunitat i la vegi.




















Magnifica la entrevista